CATEGORIA A (1r,
2n i 3r ESO)
1r PREMI: Mª Victoria Almagro Pérez (3r
ESO-C).
UNA NIT D’ESGLAIS
Era una vesprada com qualsevol altra. Després de jugar als camions
amb el meu germà petit, me’n vaig anar al llit. Vaig donar voltes i voltes,
però no em podia dormir.
Quan estava a punt d’aconseguir-ho, un fort soroll com d’un colp amb
un objecte metàl·lic em va desvetlar. Vaig alçar-me del llit i vaig mirar per
la finestra. Hi havia un home amb una pala cavant un profund forat al meu
jardí. No sabia qui era. Em vaig atemorir.
Vaig eixir de l’habitació per cridar ma mare, però la llum del
corredor no funcionava. Tot era fosc, no veia res.
Em vaig aterrar i vaig començar a plorar recolzada a la paret. De
sobte vaig escoltar una veu que murmurava el meu nom. “Maria, Maria…” –deia-.
Fins que en obrir els ulls… estava al costat del llit ma mare somrient i acaronant el meu cap.
|
2n PREMI: Jesús Miguel Colón (3r ESO-C).
LA RECERCA DEL TRESOR
Un dia ennuvolat, Martí va començar a jugar amb el seu amic
imaginari, un gat blau volador. El gat li va dir que hi havia un tresor
amagat a la seua casa. I Martí, que estava molt avorrit, va decidir
cercar-lo. Va començar pel soterrani i tan sols va trobar regadores i pales
de jardí. Com no va trobar res, va pujar les escales fins el dormitori dels
seus pares, i li va cridar l’atenció una planta damunt de la tauleta de nit.
La planta semblava morta. Estava marró i amb les fulles caigudes. Martí va
pensar en tot el que havia trobat: les
pales, la planta, la regadora… i va pensar d’immediat:
-
El jardí!
Va eixir corrents al jardí i va començar a cavar amb la pala. El
cofre del tresor estava a punt d’eixir, però de sobte va despertar. I en
adonar-se que era un somni, va plorar perquè volia saber què hi havia dins.
Però aleshores va comprendre que l’important és el camí que fem fins
que trobem el nostre objectiu. I hem de gaudir-ho, perquè el resultat final
sempre ens pot decebre.
|
CATEGORIA B (4t ESO i 1r Batxillerat)
1r PREMI: Taisia Zolotarova (1r
Batxillerat – B).
UN MAIG FRED
Semblava que les seues cristal·lines llàgrimes tampoc acabarien
aquesta primavera. Tan sols feia tres anys que l’havia perduda. Ara passejava
sola per freds carrers de Kiev. Recordava la seua veu i tornava a plorar.
Recordava els tulipans que havien florit aquell mes. I quan, de xicotetes, la
cridava per jugar al voltant del cementeri on ara descansava. Va tornar a
cavar en el mateix lloc com tots els maigs. Aquesta vegada, la flor preferida
de la seua germana va ser blanca com la seua pell.
|
2n PREMI: Andrea García Tíscar (1r
Batxillerat- A).
VOLDRIA SER MOLT GRAN
El cel està ple de núvols. Nahina, una xiqueta que a penes conec,
plora desconsoladament, perquè troba a faltar la seua mare. És molt xicoteta
per a estar en aquest lloc. Diuen que els xiquets no entenen res però, des
que la primera bomba va caure amb aquell soroll, vaig deixar de ser-ne un.
Un home ha començat a cavar. Jo sé per què ho fa. Jo sé on es troba
la mare de Nahina, ja no sóc un nen. La meua germaneta vol jugar amb mi. Tal
volta, troba a faltar també el pare.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario