III CONCURS DE MICRORELATS EN VALENCIÀ relats guanyadors

Compartimos los relatos ganadores del "III concurs de microrrelats en valencià" que de forma anual convoca el departamento de Lengua Valenciana y Literatura de nuestro centro. Al igual que en castellano, los premios se reparten en tres categorías.

CATEGORIA A (1r i 2n ESO)

▪ PRIMER PREMI: Clara Albaladejo García - (1r ESO C).

L’últim dia

I vaig continuar caminant per aquell prat ple de flors, algunes roses, altres blanques…I totes ballaven com ballarines al ritme del cant del vent. Intentava oblidar mitjançant la música aquells moments que em van fer sofrir.

Ja he fet la carta. Adéu al plor. Adéu, companys. I ací és el lloc on em llance a un viatge infinit on dormiré per a tindre un somni etern.

▪ SEGON PREMI: Blanca Isabel García Pardo - (1r ESO C).

L’Alzheimer

Aquell viatge a l’oblit ja no era el mateix. Cada vegada que viatjava era pitjor:  recordava menys. Quan somiava, tampoc. Tampoc recordava res al matí.

Jo crec que el pitjor de tot era la música. Tots els dies posava la seua cançó preferida en el tocadiscs, però ja no podia recordar que tenia una cancó preferida.

__________________________________________________________________________

CATEGORIA B (3r i 4t ESO)

▪ PRIMER PREMI:  Ahinara Gómez Mayo - (3r ESO A).

Tragèdia

Em quedava un llarg viatge per davant. He sigut l’únic supervivent de la tragèdia més gran i devastadora de tots els temps per a la nostra espècie.

Fa dos dies va aparéixer un tub metàl·lic d’unes dimensions descomunals amb una força d’atracció inmensa. He vist com va morir tota la gent a la qual estimava, com va destruir la meua llar. Imagine com caurem en l’oblit.

He començat a escoltar una música. Tot està molt obscur. Òbric els ulls. La meua mare está despertant-me. Tot ha sigut un somni. Mire al final del corredor. L’aspiradora segueix a l’armari i els humans continuen dormint i jo continue protegit en aquesta estora. Que difícil és ser un àcar!

▪ SEGON PREMI:  Nuria Murcia Ballesta - (4t ESO A).

La recerca de la felicitat

L’oblit envoltava ara tots els àmbits de sa vida. Després de l’accident, l’esforç mental per recordar capítols passats era inútil. També ho era l’intent de reconéixer aquells que no havien sigut importants. En canvi, els seus somnis sempre estaven acompanyats d’una música popular, concretament d’una curta seqüència de notes meravelloses que havien marcat la seua infància. És clar, el greu cap li havia fet viatjar cap a la felicitat. Però era cert o tan sols una excusa per a deslliurar-se dels tristos records passats?

_________________________________________________________________________

CATEGORIA C (1r i 2n Batxillerat)

▪ PRIMER PREMI:  Mª Victoria Almagro Pérez - (1r Batxillerat B).

L’essència de les coses

Ahir a la nit no conseguia agafar la son. Em vaig submergir en un viatge amb la meua imaginació. La música que sonava de fons procedent del vell radiocasset del meu difunt avi em relaxava i m’invitava a somiar. Vaig veure com l’escenari de la meua habitació canviava i es convertia en un paisatge on podia percebre l’essència de la natura, dels sentiments, d’estar viu.

Fins ara, mai no havia pogut endevinar què era allò que em disposava a veure. El meu estimat avi es trobava davant de mi, amb un somriure d’orella a orella. La seua estada amb mi no havia sigut un oblit, però ara es tornava  una plaent vivència que em va fer recordar que les coses de veritat romanen per sempre dins de nosaltres.

▪ SEGON PREMI:  Eduardo Vallejos Rodríguez - (1r Batxillerat C).

Era temps d’acomiadar-se

Era temps d’acomiadar-se. D’aquesta ciutat que va nàixer al voltant del gran forat; de la gent, que amb el seu soroll formava la música del dia a dia; de somiar que baixàvem a l’abisme i trobàvem les meravelles d’un antic món engolit. D’acomiadar-nos de totes les ànimes que van caure en l’oblit en morir al gran forat i començar el viatge a eixa mateixa obscuritat.