El rincón de los lectores del IES Gabriel Miró

El rincón de los lectores del IES Gabriel Miró

lunes, 2 de marzo de 2020

Guanyadors del IV Certamen de microrelats convocat pel Departament de Llengua Valenciana de l'IES Gabriel Miró


Resultado de imagen de microrrelatsHui dia 21 de febrer de 2020 a les 10:45 ens reunim el Jurat del IV Certamen de microrelats convocat pel Departament de Llengua Valenciana de l'IES Gabriel Miró. Una vegada analitzats els 18 microrelats presentats a concurs, emetem la següent decisió:

CATEGORIA C
1r premi
Els que estimen

Mai em vaig conformar amb riure a un món de violència pel fet de ser immigrant. La meu mare deia que quan un s’estima a ell mateix, és capaç d’estimar els altres. Això em fa pensar que m’estime molt… Des que era petit he lluitat per les desigualtats socials i hui dia puc dir amb orgull que sí, sóc diferent, si em jutjaran per això que ho facen. Allò que no saben és que el seu odi ha unit l’altra banda de la societat, aquella que sí sent l’amor i vol viure en un món en pau, on siguen únics i no diferents.


GUANYADORA: Mª Victoria Almagro 2n Batx-B
2n premi

Solament uns quants metres per aconseguir la pau. Uns quants metres separats per un mur, un dia darrere altre els immigrants lluiten per la búsqueda d’una vida més digna. A vegades són reprimits amb violència però això no fa que es rendisquen, perquè tot ho fan per les seues famílies. La força de l’amor guanya front a qualsevol cosa.

GUANYADORA: Irene Rodríguez 1r Batx-C

CATEGORIA B

1r PREMI

On estan els valors?

De vegades sembla que tot en aquesta vida es mou per la relació lògica de causa- conseqüència, que tot està interconnectat amb un altre pensament o acció. Si dic pilota pensem en jugar, és esport, si dic llibre pensem en aventura, en història. Però, ara em pregunte... en què pensem quan diem immigrant? Veritat que la gent no pensa en oportunitat ni futur?
En contraposició pesem en violència o en discriminació. Pareix que ens resignem a admetre això. Per ventura hem oblidat els valors que ens han portat on estem. On està la pau? On està l’amor? Estan perduts o és que han hagut d’emigrar?

GUANYADOR: Luis Carrillo Hernández 4t ESO C


2n PREMI

Sacrificis i desitjos

Enric no volia separar-se de Daniel. Era una sacrifici molt complicat per a preservar la pau de les seues famílies, o com ell diria, un sacrifici molt injust. Els dos eren immigrants d’Àfrica, s’havien conegut a Internet i quan els dos es van trobar per primera vegada, l’amor va sorgir. Però les seues famílies no acceptaven això, no volien veure a dos xics junts com a parella; allò era impossible! Deien.
Per això les seues famílies tractaven als nois amb violència, fent-los ferides que pese a tot això, no era més gran que el seu amor. Ells tan sols volien estar junts i en pau, vivint la vida que ells desitjaven, però ambdós sabien que això no seria gens fàcil.


GUANYADOR: Javier Navarro Rodríguez

CATEGORIA A
1r PREMI

Xocolata i xurros

Hola, em diuen Xoqui, visc a Madrid i sóc una tassa de xocolata calenta. Vaig a contar-vos la meua història d’amor.
Tot va començar un 9 d’abril a la Xocolateria Valor quan encara estava a la casserola, un home molt estrany, que semblava hippy perquè estava tota l'estona dient pau i amor, va introduir la massa de xurros a la fregidora. Quan aquella tanda de xurros va estar preparada el mateix home els va portar a taula. Després un cambrer em va portar a la mateixa taula.
Una vegada allí vaig presentar-me als xurros i tots em van caure bé però hi havia un que era especial. Vam passar una bona estona xarrant i ell em va dir que la farina amb què l’havien fet era d’un poble llunyà per tant era un immigrant. Jo li vaig contar que la llet amb la qual m’havien fet havia sigut munyida d’unes vaques que havien patit violència per les seus cuidadores.
Com teníem tantes coses en comú vam decidir fer-nos parella i així mai ens separaríem, però no vam pensar que érem menjar i que algun dia ens menjarien. Aquest dia va arribar, en veritat va ser el mateix dia que ens havíem conegut. A mi no em van menjar perquè el client no li va agradar la xocolata, però jo em vaig acomiadar del meu millor amic de tan sols un dia per a sempre.

GUANYADORA: Carmen Pilar Torres García 2n ESO C

2n PREMI

L’últim sospir

Ajuda... estic corrent cap a la llibertat cosa que no és possible. Jo mateix sé que en pocs minuts estaré mort. No m’ho crec ni jo, però estic corrent cap al límit, mentre en el meu país estan llançant-se bombes i morint milions de persones innocents como jo. Pense que eixa violència no té cap sentit, també pense que el que estic a punt de fer és mortal. He deixat darrere l’amor dels meus familiars, tots morts. Tinc tanta ràbia en mi que no m’adone que els enemics em persegueixen i el límit és impossible de creuar. Sé que en un altre país, només sóc un immigrant sense drets. De sobte em van disparar just quan vaig estar a punt de creuar. Sent que em desplome i quan estic a punt de morir, solament demane pau al món...

GUANYADORA: Aroa Carracedo Aparicio 2n ESO C

miércoles, 26 de febrero de 2020

Ganadores del VII Certamen de microrrelatos "En breve"

Siendo las 10:45 horas del día 20 de febrero de 2020, se reúne el Jurado del VII Certamen de microrrelatos "En breve", convocado por el Departamento de Lengua Castellana del IES Gabriel Miró. Una vez analizados los 26 microrrelatos presentados a concurso emite el siguiente fallo:

Resultado de imagen de microrrelatos imagen
CATEGORÍA A: 
1º PREMIO: En tan solo cinco minutos, de Elena Torregrosa.

Me dispuse a mirar la hora en el reloj de oro de mi marido. Lo cogí y pude observar que eran las diez menos veinte. De repente, oí un estruendo. Me asusté. Luego noté como el reloj resbalaba por mis dedos y cayó al suelo rompiéndose en cien pequeños pedazos. Él entró y comenzó a gritar dirigiéndose hacia mí, lo normal. Yo, callando, solo cerraba los ojos y repetía en mi interior: "No estás sola". Pero no funcionaba. Me sentía más débil que nunca aguantando todas sus groserías e insultos. Solo quería ahogarme en un agujero negro dentro de la tierra. Lo último que recuerdo de aquel momento fue una luz resplandeciente que me cegó por completo. Y entonces desperté. Desperté en mi casa, sin él, sin insultos ni groserías, sin el reloj. Mi hija debía de estar en clase, pues eran las diez menos cuarto.
 
2ª PREMIO: Crujidos, de Elena Miroslalova.

De pronto se vio a sí mismo abriéndose paso entre los matorrales con los nervios a flor de piel. "Cuidado con el lobo", decían. Entró al bosque haciendo caso omiso a las advertencias, pero ahora se encontraba sentado sobre una roca, riéndose ante la idea de haberse perdido. De la nada, un hombre joven salió de entre los arbustos, mirándolo con curiosidad ya que era peligroso para un niño estar allí y más con un lobo merodeándo por el lugar. El hombre se acercó preguntando qué hacía allí, por lo que le explicó su situación. Se ofreció amablemente a sacarle del bosque, lo que el pequeño aceptó de inmediato.El sol se escondía tras ellos y el hombre fue ralentizando el paso hasta quedar detrás del niño. Este escuchó un crujido de huesos y solo necesitó ver la sombra humana del mayor cambiando a una figura lobuna para empezar a correr.

CATEGORÍA B:
1º PREMIO: Olvido, de María Jérez.

Cada día recuerdo menos, lo intento y no puedo. Levantarme cada mañana y no saber dónde estoy, ver a personas y no poder reconocer a nadie...Es mi lucha de todos los días y voy perdiendo cada día la batalla. Me enfrento para ganar el recuerdo, pero solo obtengo el olvido.

2º PREMIO: Cinco años, de Blanca Martínez.

Era un sitio extraño. Avanzaba por el pasillo pensativa, alerta; después de haber subido unas escaleras, esas escaleras demasiado estrechas en mi opinión. Caminaba asustada, quería pararme, pero una mano me estiraba e impedía que me detuviera. Ahí supe que quería marcharme de allí. Era un lugar espantoso, a simple vista podía parecer agradable, pero a medida que te acercabas al final del pasillo, esperabas oír los gritos, unos gritos desgarradores, gritos de niños, de bebés...Parecía que les estaban arrancando el alma. No sé qué hacía allí, no me lo dijeron. Llegamos al final del pasillo, a una sala. Empecé a llorar; estábamos solos. Había una puerta entreabierta, una voz dijo mi nombre y lo primero que me dijo me hizo enfurecer: "Bueno, peque, ¿te han puesto alguna vez una vacuna?"

CATEGORÍA C: 
1º PREMIO: Sol(o), de Gian Luis Solórzano.

2º PREMIO: Lago de lágrimas, de Nerea Celedonio.


MENCIÓN ESPECIAL: Blando e inexorable / Cuarenta días , ambos microrrelatos de Ángel R. Torres. (Se accede a los textos pinchando en los enlaces que hay a continuación).
Blando e inexorable
Cuarenta días

Sin más que añadir, el jurado levanta la sesión siendo las 11:15 horas del día 20 de febrero de 2020.

jueves, 20 de febrero de 2020

Categoría A: El despertar

EL DESPERTAR 

Resultado de imagen de pablo alboran conciertoHOY ME DESPIERTO CON GRAN ILUSIÓN, YA QUE AYER POR LA NOCHE, ME
ENCONTRABA EN EL CONCIERTO DE PABLO ALBORAN, UN GRAN CANTANTE. NOS
ENCONTRÁVAMOS EN ALICANTE , DONDE TODO ESTABA PREPARADO CON
GRANDES LUCES, SONIDOS DESPAMPANANTES, OSCURIDAD, BULLICIO ...
ERA MAGNÍFICO... PARA PASARLO COMO SE MERECIA Y CON LA MEJOR
COMPAÑIA.
CUÁNDO ESTABA ABRIENDO GALERIA , SENTÍ UNA SENSACIÓN ESTRAÑA, YA QUE
TODO ERA DEMASIADO PERFECTO... PERO, LA DEJÉ FLUIR.
AL VER LA SITUCIÓN , MI ILUSIÓN Y CORAZÓN SE EMPEZARON A DESMEMBRAR...
PORQUE , AL FIN Y AL CABO TODO FUE ...UN GRAN SUEÑO.

categoría C: Blando e inexorable


Blando e Inexorable
-Me acostaré un rato sobre esta cama de piedras. Por favor hábleme mientras trato de conciliar el sueño.
Resultado de imagen de tiempo y memoria-Si mira al horizonte, el mar yace sobre un escalón de arena plana. A su lado, la luz del cálido atardecer descubre un acantilado de roca fina que amenaza intrusivo al agua. Hay una mesa maciza en la playa. Encima de ella, un arbolillo inerte perturba el paisaje mientras el tiempo se deshace en una de sus ramas. Bajo su sombra descansa usted arropado por el tiempo deshecho en su frente. De mi brújula en la mesa brotan insectos y devoran su rumbo, además, el tiempo está deshaciéndose en el borde del mueble. Eso sucede cuando mira hacia adelante.
- ¿Qué ocurre si miro hacia atrás?
- El tiempo endurece y se queda aquí atrapado.
- Cerraré los ojos entonces.
- Bien pues, experimentará la persistencia de la memoria.

Categoría C: Cuarenta días

Cuarenta días
Resultado de imagen de 40 dias en el desiertoEl desierto es un reloj de arena que se traga los días. No estoy solo, los buitres vuelan
bajo y las nubes se mecen insinuando una lluvia imposible. En el horizonte hay un
oasis, no voy. De las dunas brotan aguas, no las bebo. Del cielo caen manjares, no los
pruebo. Aun siendo simple a la vista, el páramo se enrevesa como un laberinto cada
amanecer, pero no pienso mucho en eso, de hecho no pienso en nada. Algunas veces
pretendo ser un rey y que todos los granos de arena son mis súbditos y marcho sobre
ellos e imagino que me alaban llamándome Señor Infinito pues mi Reino entero no lo
alcanza la vista. Se bien que no me he vuelto loco pues así combato a mi mayor
enemigo, el aburrimiento. Los buitres ya se han ido. Aparece una paloma blanca y me
guía de vuelta a casa.

miércoles, 19 de febrero de 2020

Categoría C: Doble realidad, una verdadera

Resultado de imagen de espejo y nada
DOBLE REALIDAD,UNA VERDADERA

Un niño sentado en la silla esta temblando , también esta mirando por la ventana.Oye algo y mira atras,no ve nada; mira delante,no ve nada ;mira a los lados, no ve nada ; se mira al espejo, no ve nada.

Categoría C: Anciano corazón

ANCIANO CORAZÓN

Resultado de imagen de corazon y tiempoCorre que está detras , corre que nos pilla . Rayo luminoso , un haz de estrellas ¿que es? La vida fugaz , la muerte llega.