Hui
dia 21 de febrer de 2020 a les 10:45 ens reunim el Jurat del IV
Certamen de microrelats convocat pel Departament de Llengua
Valenciana de l'IES Gabriel Miró. Una vegada analitzats els 18
microrelats presentats a concurs, emetem la següent decisió:
CATEGORIA
C
1r
premi
Els
que estimen
Mai
em vaig conformar amb riure a un món de violència pel fet de ser
immigrant. La meu mare deia que quan un s’estima a ell mateix, és
capaç d’estimar els altres. Això em fa pensar que m’estime
molt… Des que era petit he lluitat per les desigualtats socials i
hui dia puc dir amb orgull que sí, sóc diferent, si em jutjaran
per això que ho facen. Allò que no saben és que el seu odi ha unit
l’altra banda de la societat, aquella que sí sent l’amor i vol
viure en un món en pau, on siguen únics i no diferents.
GUANYADORA:
Mª Victoria Almagro 2n Batx-B
2n
premi
Solament
uns quants metres per aconseguir la pau. Uns quants metres separats
per un mur, un dia darrere altre els immigrants lluiten per la
búsqueda d’una vida més digna. A vegades són reprimits amb
violència però això no fa que es rendisquen, perquè tot ho fan
per les seues famílies. La força de l’amor guanya front a
qualsevol cosa.
GUANYADORA:
Irene Rodríguez 1r Batx-C
CATEGORIA B
1r PREMI
On
estan els valors?
De
vegades sembla que tot en aquesta vida es mou per la relació lògica
de causa- conseqüència, que tot està interconnectat amb un altre
pensament o acció. Si dic pilota pensem en jugar, és esport, si dic
llibre pensem en aventura, en història. Però, ara em pregunte... en
què pensem quan diem immigrant? Veritat que la gent no pensa en
oportunitat ni futur?
En
contraposició pesem en violència o en discriminació. Pareix que
ens resignem a admetre això. Per ventura hem oblidat els valors que
ens han portat on estem. On està la pau? On està l’amor? Estan
perduts o és que han hagut d’emigrar?
GUANYADOR:
Luis Carrillo Hernández 4t ESO C
2n PREMI
Sacrificis
i desitjos
Enric
no volia separar-se de Daniel. Era una sacrifici molt complicat per a
preservar la pau de les seues famílies, o com ell diria, un
sacrifici molt injust. Els dos eren immigrants d’Àfrica, s’havien
conegut a Internet i quan els dos es van trobar per primera vegada,
l’amor va sorgir. Però les seues famílies no acceptaven això, no
volien veure a dos xics junts com a parella; allò era impossible!
Deien.
Per
això les seues famílies tractaven als nois amb violència, fent-los
ferides que pese a tot això, no era més gran que el seu amor. Ells
tan sols volien estar junts i en pau, vivint la vida que ells
desitjaven, però ambdós sabien que això no seria gens fàcil.
GUANYADOR:
Javier Navarro Rodríguez
CATEGORIA A
1r
PREMI
Xocolata
i xurros
Hola,
em diuen Xoqui, visc a Madrid i sóc una tassa de xocolata calenta.
Vaig a contar-vos la meua història d’amor.
Tot
va començar un 9 d’abril a la Xocolateria Valor quan encara estava
a la casserola, un home molt estrany, que semblava hippy perquè
estava tota l'estona dient pau i amor, va introduir la massa de
xurros a la fregidora. Quan aquella tanda de xurros va estar
preparada el mateix home els va portar a taula. Després un cambrer
em va portar a la mateixa taula.
Una
vegada allí vaig presentar-me als xurros i tots em van caure bé
però hi havia un que era especial. Vam passar una bona estona
xarrant i ell em va dir que la farina amb què l’havien fet era
d’un poble llunyà per tant era un immigrant. Jo li vaig contar que
la llet amb la qual m’havien fet havia sigut munyida d’unes
vaques que havien patit violència per les seus cuidadores.
Com
teníem tantes coses en comú vam decidir fer-nos parella i així mai
ens separaríem, però no vam pensar que érem menjar i que algun dia
ens menjarien. Aquest dia va arribar, en veritat va ser el mateix dia
que ens havíem conegut. A mi no em van menjar perquè el client no
li va agradar la xocolata, però jo em vaig acomiadar del meu millor
amic de tan sols un dia per a sempre.
GUANYADORA:
Carmen Pilar Torres García 2n ESO C
2n
PREMI
L’últim
sospir
Ajuda...
estic corrent cap a la llibertat cosa que no és possible. Jo mateix
sé que en pocs minuts estaré mort. No m’ho crec ni jo, però
estic corrent cap al límit, mentre en el meu país estan llançant-se
bombes i morint milions de persones innocents como jo. Pense que
eixa violència no té cap sentit, també pense que el que estic a
punt de fer és mortal. He deixat darrere l’amor dels meus
familiars, tots morts. Tinc tanta ràbia en mi que no m’adone que
els enemics em persegueixen i el límit és impossible de creuar. Sé
que en un altre país, només sóc un immigrant sense drets. De sobte
em van disparar just quan vaig estar a punt de creuar. Sent que em
desplome i quan estic a punt de morir, solament demane pau al món...
GUANYADORA:
Aroa Carracedo Aparicio 2n ESO C
